Principis

Les escoles que ens apleguem a la xarxa 0-12, ens imaginem, desitgem una…

Escola democràtica

Per a la convivència, la cooperació, la participació, per fer comunitat.

La construcció d’una escola democràtica és educar per al futur. La democràcia qüestiona les relacions de poder i aposta per l’horitzontalitat en les relacions. Això no implica defugir les responsabilitats desiguals de cadascú. Claustres col·laboratius i dinàmics, implicació de les famílies, gestió democràtica del currículum, participació de l’alumnat, són àmbits en els quals l’escola construeix la seva comunitat. L’articulació i cohesió de la comunitat és un aspecte clau.

Escola pública

Perquè sigui de tothom i per a tothom, sense cap mena d’exclusió, plural i crítica.

La construcció d’una escola pública implica l’acollida de tota la població sense cap discriminació ni segregació. Per tant, ha de tenir tots els recursos per fer-ho. No discrimina ningú en funció de cap diferència. Fa de la diferència una riquesa que cal preservar i treballar. Fomenta l’esperit crític davant de la realitat. Atén les individualitats i treballa per tal que tots els nois i les noies tinguin la possibilitat i les capacitats necessàries per decidir què volen fer de la seva vida.

Escola oberta

Perquè hi entri la societat, el món, la vida…

La construcció d’una escola que obre les portes al món, que hi és present, que té en compte els seus reptes, les seves preguntes, els seus problemes. Obre les portes a tota la societat. Obre les portes a les preguntes dels infants, que hi tenen un lloc rellevant. Acull tots els infants amb les seves cultures, les seves mirades, les seves diferències… Una escola oberta a la vida, que dóna eines per comprendre-la i fer-la seva. Un espai ple de relacions, comunicacions i afectes, que ens fa sentir persones entre d’altres persones tot compartint sabers, intencions, fets i històries.

Escola de projecte

Perquè tingui una identitat en construcció contínua

El projecte d’escola és el full de ruta que aglutina esforços, intencions i recursos de tota una comunitat. És el seu senyal d’identitat. Els projectes ho són d’institucions vives, en construcció, d’escoles que s’adapten i que evolucionen davant dels nous reptes que els planteja la vida quotidiana.

Escola autònoma

Per fer possible projectes educatius, institucionals i vitals de cada persona.

A nivell individual, com a capacitat imprescindible per poder marcar el propi itinerari vital i educatiu. Per poder exercir el dret d’educar-nos entre nosaltres. Per confiar en els nostres coneixements i en les nostres experiències, en les nostres capacitats per pensar, sentir i actuar junts.

A nivell institucional, per poder crear una comunitat d’aprenents. Un centre per al desenvolupament democràtic del currículum on es pugui gestionar recursos personals, materials i funcionals d’acord amb el projecte.

A nivell de zona, per fer un projecte de coordinació de centres tan apropiat com sigui possible a les necessitats de l’entorn.

Escola compromesa

Un compromís que implica coresponsabilitat i implicació amb la realitat social, el creixement i l’emancipació de les persones.

La construcció d’una escola com a lloc de trobada i generadora d’idees i de projectes. Que educa en la responsabilitat, en la formació d’una ciutadania activa. Una escola compromesa amb els processos d’emancipació. Amb els infants i amb el món.

Escola per adquirir-hi els millors aprenentatges

Perquè, des de la comprensivitat, formi a partir d’aprenentatges significatius, útils i sostenibles.

La construcció d’una escola que parteix de l’aprenentatge i que té en compte les persones que aprenem. On sabem per comprendre, per tenir el coneixement just de les coses, per apropiar-se de la vida i els seus afers. Aprendre implica processos d’empatia, d’identificació i de projecció. Aprenem reflexionant sobre què fem i com ho fem. La conversa és un dels eixos de l’aprenentatge, ens activa els valors d’escolta alhora que enriqueix el coneixement a tot nivell. La conversa porta a la comunicació, on el puntal sempre és el diàleg assertiu entre els diferents components. Una escola que utilitza tots els llenguatges per fer possible les seves intencions.

Escola de relacions i convivència

Per fer que, des de l’empatia, es tingui en compte el to, el tacte, l’atenció i la cura. Per un tracte de les emocions natural i inherent als processos d’aprenentatge i convivència.

La construcció d’una escola per viure i conviure, on es genera empatia entre tothom per sentir que es pertany a l’escola i per identificar-s’hi. L’acolliment, el tacte, les atencions són aspectes que qualifiquen les relacions que hi tenen lloc. Una escola amb bon humor, amb alegria, perquè així ens distanciem de nosaltres mateixos, amorosim les arestes i podem mirar i mirar-nos amb una mica més de comprensió. Una escola també per a la felicitat. Una escola apassionada amb el fer i desfer de cada dia.

Escola creativa i flexible

Per fer que, des de la flexibilitat, sigui possible la creativitat.

La construcció d’una escola que entén la creativitat com una capacitat bàsica de la humanitat. En el treball, s’afavoreix a partir de processos creatius. L’escola ajuda a descobrir el món i a entendre’l. Per fer-ho, necessita respectar ritmes i temps necessaris dels infants i de les persones adultes i gestionar amb flexibilitat els seus recursos, humans, de temps i d’espai, d’acord amb les seves necessitats específiques.

Escola ètica

Perquè l’ètica, els valors i la coherència ens portin als valors universals, la sostenibilitat i l’amor per la natura.

La construcció de l’escola que acompanya els nois i les noies en el seu procés de descobriment del món. Som responsables d’ells i d’elles, atenem les seves necessitats i, en aquest procés, ens eduquem també. L’escola treballa amb coherència amb els valors universals. L’escola és un lloc on l’esperança hi té cabuda, que conté el passat com a memòria i el futur com a utopia. Aquesta és la veritable sostenibilitat de la proposta educativa. L’escola recupera el sentiment de pertinença a la naturalesa i ajuda a descobrir la sensació d’unitat i de dependència mútua.

Escola en xarxa

Perquè, mitjançant la xarxa, es creï comunitat on aprenguem entre totes i tots, entre iguals. Implica construir cultura educativa.

El treball en xarxa genera coneixement i es genera en compartir el projecte. Les xarxes són claus per establir processos educatius en els quals tothom té un paper, comparteix intencions i ajuda a construir un projecte socioeducatiu: alumnat, professorat, famílies, administracions, agents i entitats del territori, etc. Les escoles creen cultura i comparteixen i difonen saber pedagògic a la comunitat.

 Com es concreten aquests principis en l’actualitat i en el nostre context.

El centre educatiu és la cèl·lula bàsica del canvi i de la transformació del sistema. L’escola és una institució que aprèn, autònoma, democràtica i amb un projecte compartit que s’articula a l’entorn d’un compromís ètic i social. És una institució que:

  • Té una gestió basada en un lideratge compartit i enfocat vers l’aprenentatge.
  • Potencia el seu capital humà i treballa en xarxa per contribuir al canvi sistèmic.
  • Té cura de l’equilibri i la coherència de les seves actuacions, és oberta i permeable a l’entorn i la societat.
  • Crea un bon clima per a l’aprenentatge i es preocupa per la vida i el benestar de tots els seus membres.
  • És rigorosa en les seves actuacions i afavoreix l’avaluació compartida.
  • Respecta i s’enriqueix amb la seva diversitat.

L’aula és un espai obert, pluridimensional amb una organització que facilita la formació integral i harmònica de tots els infants i joves i que vetlla per l’assoliment de les competències per a la vida. Ens cal una aula…

  • On es fomenta l’autonomia dels infants i el seu interès i motivació per l’aprenentatge.
  • Que respecta les necessitats individuals i col·lectives.
  • Que treballa des de la transversalitat i es basi en l’aprenentatge significatiu i coherent. Que sigui capaç de generar nous aprenentatges a partir de situacions concretes.
  • Que afavoreix la comunicació, el diàleg constructiu i l’esperit crític.
  • Amb una organització flexible d’espais, horaris i agrupaments.
  • Compartida amb la comunitat educativa.

El currículum constitueix la cultura que cal construir a cada aula i centre educatiu i no només una disposició que cal  complir. Ens cal un currículum…

  • Orientat social i culturalment.
  • Que emmarqui els aprenentatges bàsics i imprescindibles per al benestar i la vida.
  • Amb una clara orientació ètica de transformació, pensat per a la inclusió i la cohesió social.
  • Democràtic en el seu disseny i gestió.

El professorat mira, escolta i vetlla per acompanyar els infants en el seu creixement en cadascun dels seus aprenentatges, en les dimensions cognitiva, emocional, ètica i social. Està obert al món,  té una àmplia formació cultural, i manté un compromís amb l’escola, els infants i els joves i amb la seva professió, amb un ferm propòsit de transformar les realitats que té al seu abast. Un professorat…

  • Amb garantia d’estabilitat.
  • Amb l’accés regulat amb la intervenció del propi centre.
  • Amb una formació constant garantida des del propi equip.
  • Garant del seu codi ètic.
  • Exercint l’autoavaluació contínua de la seva praxis.

Les famílies formen part de la comunitat de cada institució, amb una relació simètrica basada en la confiança mútua. Hi ha una coincidència en el propòsit educatiu d’una escola-servei a la societat, oberta a la diversitat familiar, on les famílies coneixen i comparteixen els aprenentatges.  La comunitat es basa en un acord de respecte als drets i deures dels infants i joves i de la resta de sectors. La implicació, la complicitat i l’agraïment ajuden el desenvolupament del procés educatiu de cada infant.

Anuncis